Bellvei és un d’aquells pobles de la nostra geografia que ha combinat la tradició i la història amb la modernitat sense perdre la majestuosa calma del seu caràcter rural, mediterrani, on la llum s’obre pas entre les cases dels seus carrers.
Bellvei mostra amb els seus monuments l’estima per la seva gent i el seu país. Trobem, així, el monument a la gorra de cop, una gorra de palla amb un sortint de secció semicircular a tot el voltant per evitar de rebre cops al cap la mainada quan començava a caminar, ideada per Roc Vidal, conegut com el Roc dels Gorros.
La confecció d’aquests barrets va ser tan important a Bellvei que va arribar a donar feina a una seixantena de dones al poble. L’ofici amb el anys es va anar perdent i l’any 1998 Antònia Solé Suau, la Tona, de 82 anys i 71 d’ofici, va fer l’última gorra en un d’aquests tallers.
L’any 2001 l’Ajuntament de Bellvei va crear una escola per recuperar, mantenir i donar continuïtat a aquest ofici artesanal. A partir de 2004 s’organitza una Mostra d’Oficis Artesans on la confecció de les gorres de cop ocupa el lloc destacat que es mereix, arribant a crear-se una Associació d’Amics per a la Recuperació i Promoció de les Gorres de Cop l’any 2006.
També trobem al poble el monument a la Generalitat, un monument de característiques formals actuals testimoni de l’estima a les nostres institucions, un testimoni a la fidelitat a un país.
Passejar pel poble és descobrir racons on la calma envaeix l’esperit, on en una perfecta harmonia es combinen arquitectures de cases que utilitzen paràmetres de corrents estilístics amb cases de la saviesa constructiva tradicional, aquelles cases blanques que donen una lluminositat especial a pobles com Bellvei.
Bellvei també conserva elements historicistes en el seu estat més pur que contrasten amb intervencions arquitectòniques de solucions actuals sobre edificis d’altres èpoques. El recorregut pels seus carrers i les seves cases ens farà copsar modernitat on predomina la tradició i la història i moltes vegades una perfecta simbiosi i adaptació de la tradició a les necessitats del món contemporani.
