Nucli històric de Bellver de Cerdanya ***

Per l’antic carrer Jussà, convertit en carrer del Mig, carrer empedrat amb còdols, anem trobant una sèrie de cases esglaonades que guarden l’estructura antiga, cases de pagès amb portalades, eres i eixides o balconades. Aprofiten el sol de migdia. Hi veurem arcs de portal de pedra i llindes de porta amb l’any de la construcció. Els seus carrerons en costa mantenen viu el pas dels segles i també l’harmonia del conjunt.

El caràcter d’un poble sempre l’imprimeix la seva gent. Dos han estat almenys els casos e nouvinguts a Bellver de Cerdanya que han deixat la seva empremta, per una banda les monges de la Sagrada Família que es van instal·lar a la vila al segle XIX amb el que va ser la seva residència durant quasi cent anys i la de l’insigne escriptor Gustavo Adolfo Bécquer que el 1860 va fer una estada de salut a la població, a la casa de Can Patanó, antiga posada de Pere Sicart. D’aquesta estada en va sorgir la seva llegenda La Cruz del Diablo, on fa menció dels carrerons de la vila, la plaça Major i el Comú, on te lloc el judici contra el cavaller del Segre, l’encarnació del diable.

En aquest nucli històric cal destacar l’edifici de la Fonda Biayna, fundada el 1880, una casa senyorial d’estil eclèctic-modernista, que conserva l’essència de les antigues fondes de poble de muntanya on el visitant cercava i continua cercant el que Pau Vila el 1926 ens descrivia així: “El que arriba per primera vegada a La Cerdanya resta sorprès davant del magnífic paisatge d’aquesta terra oberta àmpliament en el cor mateix del Pirineu. Camps i prades la cobreixen, vorejats amb cledes vives de verns i arbres blancs, i els pobles en tenen cura fent rodona al voltant, els que no s’enfilen costes amunt per fer fruitar també les serres”.

Adossat a l’església parroquial i per la banda posterior de Ca les Monges trobem el que s’anomena el Jardí de plantes medicinals de ca les Monges, on hi podrem trobar diferents espècies de plantes la utilitat de les quals ha servit per extreure’n extractes medicinals fins l’arribada de la moderna farmacologia de laboratori.