Nucli històric de Bescanó

El nucli històric de Bescanó és un nucli carregat d’història. Et convidem a endinsar-t’hi i descobrir alguns dels seus elements arquitectònics i monumentals que el fan únic .

La seu de l’actual Ajuntament ocupa l’antiga casa senyorial de Can Sambola que ja existia l'any 1611. Narcís Sambola va reedificar la casa el 1896. A la porta principal podem veure la data i les inicials del propietari. L’hereu, Josep Sambola, es va arruïnar a causa de la seva afició al joc i a les vedets que passaven per Girona. El 1926 l’apoderat del Sr. Sambola va vendre el mas embargat al batlle Narcís Carreras, que aquell mateix any hi va traslladar el consistori i les escoles, que hi van ser fins el 1980.

És un casal d'estil eclèctic, de planta quadrada amb una escala pati de llums central. Al pis principal hi vivien els senyors, al pis superior hi tenien estada les criades i el servei, i la part sud de la planta baixa l’ocupaven els masovers. A la planta baixa també hi havia les quadres, l’escalinata i l’entrada de carruatges. Entorn de la casa hi havia un exuberant jardí amb una gran varietat d’arbres i flors, que avui és un parc públic.

L'Ateneu Republicà de Bescanó és un lloc emblemàtic que reflecteix la rica història i el compromís cívic de la comunitat local. Amb la seva arquitectura característica, aquest edifici acollidor i acolorit és un punt de trobada per als residents i visitants interessats en la cultura, l'educació i la defensa dels valors republicans. L'Ateneu Republicà de Bescanó ofereix un espai multifuncional amb diverses sales i àrees destinades a activitats.

L’edifici original del Teatre de Bescanó data de 1945-1946. El 2007, amb la inauguració del nou local polivalent per poder fer activitats culturals es va poder abordar la remodelació integral del vell teatre, conservant els seus elements singulars i a la vegada tenir totes les prestacions d’un teatre modern. Des del carrer Major podem veure la imatge antiga de la façana i en especial la seva porta que ara és el símbol del nou Teatre. Aquesta porta originalment donava accés al vestíbul , actualment hi ha el bar, la taquilla i els serveis i s’accedeix al teatre nou vestíbul situat al pati lateral. Tots aquests elements permeten donar espai tant als espectacles teatrals , de dansa, música i cinema d’alt nivell com als grups amateurs  que nodreixen la cultura escènica del país.

L’escultura de la Bugadera, una escultura en bronze, de mida natural, que representa una bugadera, amb el cistell ple de roba, encaminant-se cap el safareig. És un homenatge a les dones del poble que durant molts anys anaven a fer la bugada al safareig públic.

En la darrera urbanització de la plaça de Sant Llorenç es va reinstal·lar l’antic safareig que el 1936 s’havia construït en el terreny expropiat pel Comitè Antifeixista de Bescanó (CNT) que ocupava l’hort de la rectoria. Actualment a més de ser un element històric de la població constitueix un element ornamental. El safareig s’alimentava amb l’aigua que venia del rec de can Balandram i s'omplia mitjançant un brollador central de dos brocs. Originalment, restava per sota del nivell del carrer i per accedir-hi s’havia de baixar un parell d'esglaons.

La Casa de la Volta, que acull des de l’any 1995 el Museu Etnològic de Bescanó amb una exposició permanent d’eines i objectes antics, és un edifici del segle XVII, caracteritzat per una volta que deixa passar a través seu fins la plaça de l’Església.

Conserva les finestres emmarcades amb pedra, una d'elles amb la llinda ornada amb un relleu floral de punt convexa, molt habitual a l'època.

Havent quedat petita l’església parroquial de Sant Llorenç, l'any 1963 es feu una nova església dedicada a l'Assumpció dissenyada per l'arquitecte Josep Ros Casadevall situada a l'eixample modern de la ciutat. L’església de l’Assumpta consta d'una nau rectangular i d'un transsepte, i com a característica singular, sense campanar. 

La nau de sis trams està coberta per un sostre sobre bigues i biguetes amb blocs de pedra artificial grisenca; amb coberta suau a doble vessant. Se sosté en els contraforts i en les bigues de formigó que es troben damunt dels murs tots ells de maó vist. Uns grans finestrals oberts en cada costat il·luminen el temple. L'absis és rectangular amb finestres vidriades als laterals. El cor sobre el porxo que precedeix el frontis descansa en una biga horitzontal. El frontis és tot ell ple de finestres que permeten, també, que entri la llum de ponent.

Tradicionalment dos són els nuclis originaris de les poblacions, l’església parroquial i la plaça major, l’un com a centre espiritual i l’altre com a centre comercial. Així, doncs, Bescanó, no diferent a d’altres poblacions, va anar agrupant els principals comerços al voltant d’aquesta plaça, que avui ha perdut el seu sentit comercial original a favor de la nova plaça de les Nacions. Així, doncs, la Plaça ha restat com un espai d’habitatge tranquil, on destaquen les seves edificacions per l’harmonia que guarden entre sí. Malgrat que l’estructura global de la Plaça s’ha mantingut, mantenint així la seva fesomia característica, no per això els seus components (edificis) han deixat d’estar vius i per tant han vist remodelades les seves façanes i han sofert alguns altres canvis.

Però el nucli històric de Bescanó no és només això, és molt més. No deixaríem de trobar petits detalls i petits motius que atrauen la nostra mirada i capten la nostra atenció:  llindes amb inicials de propietaris, anys de construcció... que moltes ens reculen fins uns llunyans segles XVII i XVIII; elements constructius i decoratius (maons en disposició especial, sanefes ceràmiques decoratives...); rellotges de sol... Mil i un motius per resseguir els carrers del nucli històric de Bescanó i gaudir de les mil i una troballes que hi farem.