Nucli històric de la Jonquera

Visitar el nucli històric de la Jonquera és veure l’edifici de l’Ajuntament, que ocupa l’antiga casa de ca l’Hosta, però també Can Laporta, Can LLoveres, la Unió Jonquerenca, la plaça Major amb can Siscu i l’antic Ajuntament o els plàtans del passeig del Riu, sense descuidar d’altres edificis d’àmplies balconades i esgarfiats a les seves façanes així com passos coberts o petits elements com algunes de les seves fonts que li confereixen la seva pròpia fesomia.

L’actual Ajuntament de la Jonquera ocupa l’edifici de Ca l'Hosta, una casa de planta baixa, dos pis i golfes, situada al costat de l’antic Ajuntament. La coberta és a dues aigües. Totes les finestres del primer i segon pis deixen al descobert l'emmarcament de carreus.

El mur de la façana principal està arremolinat i té una decoració policromada de motius romboidals inscrits en rectangles, pintada sobre l'arrebossat del mur, excepte a la planta baixa que presenta un parament modern.

Can Laporta és una casa de finals del s. XVII o inicis del XVIII que va ser restaurada el 1769 com es llegeix a la inscripció mixta en llatí i castellà de la llinda de la porta principal: "NULLA SINE FIDELITATE VIRTUS (No hi ha virtut sense fidelitat) / MIS HIJOS EN 1769 ME HAN RENOVADO”. A la banda del carrer Major les finestres dels dos pisos queden alineades amb les de la planta baixa,  per contra, a la banda del carrer Vell la disposició de les obertures és menys simètrica: hi ha finestres de diverses dimensions i una balconada seguida que abasta dues finestres, suportada per una gran mènsula. A la façana principal es troba una petita fornícula emmarcada per dues columnes a l'interior de la qual hi ha una petxina d'inspiració clàssica. Totes les obertures estan emmarcades per carreus de pedra ben escairats i els seus murs arrebossats.

Can Lloveres és un edifici de principis de segle XX que pels seus elements decoratius (formes ondulants, vitralls policroms, i elements ceràmics) denota un cert regust modernista. És una casa aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta amb terrassa.

A la planta baixa hi han tres grans portes d'arc rebaixat separades per uns panys de mur realitzats amb grans carreus de pedra ben escairats, lleugerament arrodonits en els seus cantons.

El primer pis s'organitza a l'entorn d'una elegant tribuna poligonal central, amb sis arcs de mig punt decorats amb vitralls policroms. Al parament de mur d'aquesta tribuna hi ha uns elements ceràmics també policroms que formen dibuixos geomètrics. A banda i banda s'obren dues finestres d'arc rebaixat que donen a dos balcons amb baranes de ferro els quals s'estenen des dels extrems de la façana fins als murs de la tribuna.

Al segon pis s'obren unes altres tres finestres: les dels extrems, també amb balcó, corresponen a les dues del primer pis, mentre que la central dona a una petita terrassa amb balustres de pedra, la qual, en estar suportada per la tribuna del primer pis presenta també la seva mateixa forma poligonal. Culmina la construcció un mur que tanca la terrassa i que presenta també unes formes geomètriques de clara funció decorativa i on també hi apareixen elements ceràmics policroms.

La Unió Jonquerenca o Societat de Socors Mutus és un edifici de planta baixa i dos pisos, amb les obertures de la planta baixa emmarcades per carreus ben tallats, cosa que no passa a la resta de la construcció. La façana d'aquest edifici està remolinada i pintada, i la coberta és a dues vessants. Durant la Guerra Civil els locals de la societat foren transformats en hospital. Acabada la guerra reprengué la seva activitat com “La Unión Junquerense”.

Les societats de socors mutus (especialment a les zones taperes) no es limitaven a la missió benèfica, sinó que eren el centre de la vida cultural i recreativa local. Les primeres referències a la Jonquera són de finals del segle XIX. L'any 1903, de les cinc societats existents, quatre es varen fusionar creant la "Unió Jonquerenca", creant un local on servien cafès i altres begudes, els ingressos del qual servien per engruixir les aportacions dels socis. Amb els anys anaren engrandint l’edifici, construint el 1919 al pati contigu un saló de ball i inaugurant el 1920 una sala de cinema mut.

Els anys vint la Unió Jonquerenca s’anà consolidant, creant-ser una secció infantil i reorganitzant-se les altres seccions: la dels malalts, la del cafè i la recreativa; i també s’organitzà un grup de teatre i es muntà una biblioteca.

A la Plaça Major de la Jonquera, un eixample del carrer Major, de característiques setcentistes, a més de ca l’Hosta, edifici que alberga l’actual Casa de la Vila i que ja hem descrit abans, destaquen dos edificis: Cal Siscu o Cafè de la Plaça, edifici historicista  amb portes allindades les que donen a la plaça i d’arc de mig punt rebaixat les que donen al carrer. Presenta els seus murs arrebossats amb les obertures emmarcades per carreus de pedra ben escairats, que al primer pis donen a una balconada seguida amb barana de ferro, mentre que al segon pis cada finestra consta d'un balcó individual. Tots els balcons estan suportats per mènsules de pedra...

... i l’edifici de l’antic Ajuntament i Jutjat de Pau, que data del 1751 segons la data inscrita a la llinda de la porta, encara que amb reformes posteriors. Es tracta d’una casa de planta rectangular de dues crugies que consta de planta baixa i pis. A sobre d'aquest i només ocupant la meitat de la planta s'aixeca una altra estança, a manera de golfes, amb un ample finestral que dona a la plaça. L'altra meitat de l'espai queda terrassada. A la banda de migdia hi ha un pas porxat que dona a la plaça Nova Tot l'exterior ha estat arrebossat a excepció dels emmarcaments de les portes fets amb carreus ben escairats. A la part superior del pis trobem com a motius decoratius tres òculs cecs i una petita fornícula.

Entre d’altres punts de la població on hi trobem plàtans, els plàtans del passeig del Riu constitueixen un conjunt homogeni que fa que aquest vial, a peu del Llobregat, en converteixi en un espai natural d’agradable visita quan descobrim el municipi de la Jonquera.

Segons la fitxa inventari d’arbres singulars i d’interès no protegits de la comarca de l’Alt Empordà feta el 2015 per la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) el conjunt el composen 16 exemplars de platanus hispànica, el més gran dels quals amida 9 m d’alçada, 3 m de volt de canó (mesurat a 1,30m) i 16 m de capçada, proposats per a ser catalogats com a arbres d’interès local.