Nucli històric de Montmaneu

El nucli de Montmaneu disposa d’un origen etimològic molt similar al de la Panadella -lloc de parada o aturada-, ja que vol dir muntanya en la qual fem estada o una parada en un lloc de muntanya. Des d’antic el camí ral que unia Barcelona amb Madrid, posteriorment carretera nacional i actual autovia, així com els hostals de Montmaneu han configurat la història d’aquesta població. Aquests darrers foren lloc de descans dels combois i dels viatgers, on  acostumaven a reposar els animals i a passar la nit. Els hostals estaven situats al nucli de Montmaneu fins a la meitat del segle XIX, quan la carretera va deixar de transitar pel nucli urbà i van passar a trobar-se ja únicament a la Panadella.

Coneixem com a l’hostal Urgell a la nit es tancava el carrer per on passava el camí ral per tal de resguardar les seves dependències -situades a banda i banda del camí-; també es tancava el Portal de la Musa. Els hostals estaven situats al nucli de Montmaneu fins a la meitat del segle XIX, quan la carretera va deixar de transitar pel nucli urbà, trobant-se únicament ja a La Panadella. Coneixem l’existència al nucli de Montmaneu de l’hostal de La Parada -feia cantonada entre el carrer del Cotó i la Plaça Major-, l’hostal Urgell -al carrer Major-, i a La Panadella de l’Hostal Vell, possiblement aquell conegut com Maçart citat ja l’any 1473.

Montmaneu ha estat al llarg de la història un lloc de pas, un lloc en el qual fins i tot grans personatges i grans personalitats han fet estada. Alguns d’ells han descrit la zona i els camins d’una manera molt detallada. Si ens situem a l’inici de l’actual carrer Major, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Creu, ens serà molt fàcil imaginar-nos quines eren les vivències dels viatgers en arribar a la població de Montmaneu i poder finalment descansar.

El naturalista Joan Salvador ens els descriu l’any 1716: “Passàrem a Jorba per mal camí, i després de tres hores nos quedàrem a Santa Maria. Lo dia 15 passàrem un llogaret anomenat Porquerisses i continuant sempre un camí pedregós i desert, pujàrem a Montmaneu, essent la pujada molt mala i ab graonada”.

Aquesta mateixa ruta pels voltants de Montmaneu és descrita encara en termes més desastrosos per Jovellanos, en el seu viatge de 1801: “Es malísima, quebradísima y pendientísima la cuesta que se monta fuera de él, y más adelante dos malísimos pasos yendo el camino en peñal (...) El camino empeoraba siempre, y en verdad que nada le faltaba para ser el peor de la carrera y aún del Reyno. Las ruedas se hundían en las hondas carriladas abiertas para los carromatos. Pantanos, atolladeros, atascaderos, grandes piedras atravesadas, y todo cuanto puede aumentar el riesgo y la fatiga del camino se presentaba sucesivamente en el nuestro”

El nucli històric de Montmaneu conserva aquesta petjada del camí ral que es creuava amb el que anava a Guissona: una estructura allargassada i linial.

A la plaça del poble hi ha cal Parada, datat del 1700, que correspon a un dels antics hostals. A la mateixa plaça presidida per l'ecut municipal al centre destaca una escultura d'en Bernabeu dedicada a la vellesa amb uns avis com a protagonistes i una caldera, referència a la Festa de la Caldera, símbol identificatiu i singular de Montmaneu.