El municipi està format per Perafort i Puigdelfí, dos nuclis ben comunicats per carretera, amb industria química, pagesia i un creixement demogràfic molt important, amb una població amb un alt nivell de qualitat de vida i infraestructures veïnals de primer nivell. La inauguració de l’Estació del Camp de Tarragona per a trens d’alta velocitat, l’any 2006, es va sumar a l'excel·lent comunicacio del municipi i va situar a Perafort amb força al mapa de Catalunya: acollia una infraestructura desitjada per les grans ciutats del seu voltant.
El poble de Perafort té un nucli urbà allargat, des de la carretera N-240, de Tarragona a Lleida, que fa que sembli més gran del que és en realitat; la causa d’aquesta distribució urbanística rau en la unió física dels pobles de Perafort i del Codony l’any 1842.
Del seu urbanisme cal destacar la plaça de l’Església, de forma poligonal allargada i irregular, que tenia una font. La majoria de les cases tenen planta baixa i dos pisos, amb paret de pedra i reble, amb la façana arrebossada. Alguns edificis són nous o renovats. A la banda de llevant hi ha l'església que li dona el nom. La plaça era l'indret on s'ajuntaven els termes de Perafort i del Codony i durant molt de temps fou el punt neuràlgic del municipi, on es reunien els veïns per a debatre temes d'interès general. Durant la segona República prengué el nom de Plaça de la República i després de la guerra, el de Plaça del Caudillo.
