Nucli històric de Sant Pere Sallavinera

La casa és el resultat de diferents etapes constructives, com testimonien les diferents dates que trobem inscrites a la façana. Al portal d’arc de mig punt adovellat trobem la data de 1601, 1687 a la part baixa de la llinda de la finestra central, i 1791 a la part superior amb la inscripció “Francesc Ribalta mestra de casas”.

Curiositats

Al terme de Sant Pere Sallavinera es conserven encara alguns testimonis d'antigues mines de lignit, un carbó mineral, pobre en carboni -entre un 55 i un 75%-, quasi sempre d’origen terciari. De color marró fosc i mat, encara que pot ser negre i brillant. La seva estructura quasi sempre és vegetal, encara que algunes vegades pot semblar homogeni, terròs, fullós o esquistòs. Aquest lignits, de baix poder calorífic, que s’explotaren a tota l’Alta Segarra Calafina per tal de subministrar a la indústria tèxtil que l’utilitzava per a l’obtenció de la força motriu del vapor.

Al terme de Sant Pere Sallavinera ho haviaa les mines conegudes com "Feliciana", "Dolores", "San Gabriel", "Camelia", "Fortuna", "Aprobación", "3ª y 4ª Demasía Calaf", "Santa María", "Feixes", "Roma" i "San Jorge". Mineralògicament parlant es tracta d’afloraments de lignits oligocènics, situats entre els materials de la Formació Calcària de Tàrrega. Entre els lignits hi ha mineralitzacions ferruginoses secundàries, amb presència de marcassita, pirita, goethita i melanterita.