Nucli històric de Santa Maria de Meià ***

El nucli històric de Santa Maria de Meià respon a la fundació de la nova vila closa que s’edificà amb només dotze cases (amb portal de mig punt fet amb dovelles), en record dels dotze apòstols. Aquest recinte medieval estava tancat per dos portals i estava configurat per un entramat de petits carrerons.

Cal Fuster, edificació elements barrocs, és un habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb murs de pedra de carreus irregulars, típic del moment de la seva construcció. Posteriorment aquesta construcció es modificà al segle XVII, afegint-hi marcs de pedra a les obertures que contrasten amb els antics arquejats. També s'hi ha afegit una nova coberta. A la llinda del balcó hi ha gravada la data de 1653.

Com qualsevol vila closa un dels elements característics eren els portals. En aquest indret hi havia cal Pelegrí, que donava el servei de telèfon públic, l'únic que hi havia al poble. Anar i venir del Portal moltes vegades anava relacionat amb enviar o rebre notícies via telefònica.

La Placeta, centre neuràlgic de la vila closa, tenia una evident dimensió pública en concentrar serveis diversos: la Casa de la Vila (hi havia el govern local, l'escola i una sala de ball), el forn de pa, el cafè i una botiga.

L’antic Ajuntament ocupa el que havia estat l’antiga església de Sant Benet, un edifici barroc fent cantonera, de planta baixa, dues plantes i golfes. Presenta una porta central rectangular motllurada i té dues finestres quadrades als laterals i una d'espitllera amb arc de mig punt a la façana del carreró que avui queda entre dues plantes. Els dos balconets i les noves finestres han estat retallades al mur de carreus que està escairat a la façana principal i filades rústiques a la façana lateral, que podria ser encara anterior.

A la cantonada de la façana principal es troba encastada la làpida fundacional de l’antiga església de sant Benet, datada el 1641. Damunt d’aquesta làpida hi ha una placa dedicada pel Jovent de la Vall de Meià el 2014 a la memòria de Sebastià Piera Llobera, combatent republicà a la Guerra Civil, a Rússia durant la II Guerra Mundial i a la resistència antifranquista a Catalunya (1936-1951) que morí a Còrsega.

D’entre els seus carrers podríem destacar el Carrer de la Font, un carrer estret acabat amb una pas cobert i vorejat per habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, fets en general de pedra del país. Els portals són adovellats, els balcons són de pedra més polida.

Dos elements característics del seu nucli lligats amb l’element hídric serien la Font de la Placa, amb dos brocals sota una arcada de pedra amb bancs a les bandes, datada el segle XIX (1803) i els antics rentadors o safareigs, lloc on s’anava a rentar la roba abans d’haver-hi rentadores a les cases.