Nucli històric d'Oliana

El nucli històric d’Oliana té dues parts diferenciades. Quan la població s’anà desplaçant del castell cap a la vila actual ho feu utilitzant la part alta del turó on es troba l’actual parròquia de Sant Andreu, sobre el camí que enllaçava el Pallars amb Solsona i Cardona. La seva situació estratègica va fer de la vila un indret força castigat durant la Guerra de Successió i la primera Guerra Carlina. Característic d’aquesta primera població és el seu carrer Major. L’altra part correspon a l’expansió urbanística que va viure al segle XX amb el nou traçat de la carretera, creixent a banda i banda, és l’actual avinguda d’Urgell. Una passejada ens permetrà copsar aquest dos moments urbanístics i alguns elements singulars.

Entrant per l’Avinguda Alt Urgell (carretera) a mà dreta s’alça Cal Manel, una casa noucentista caracteritzada per la seva simetria marcada per dues torres hexagonals amb coberta a sis vessants.

També a la mateixa avinguda destaca la Biblioteca Escaler (1924), segons projecte de l’arquitecte Joan Bergós i Massó, característica pel seu capcer mixtilini i l’encoixinat resseguint les obertures i les cantoneres de l’edifici. Presideix la façana l’escut de la vila amb una O, la olivera i la creu de Sant Andreu. La biblioteca es finançà amb diners que va deixar Josep Escaler i Espunyes al morir el 1907 per crear la Fundació Josep Escaler d’Oliana amb objectius socials

El carrer Major constitueix l’ex vertebrador de la vila antiga d’Oliana i des dels seus inicis ha acollit alguns dels emplaçaments més emblemàtics d’Oliana com la casa del campaner, la casa del bandoler Ros d’Eroles, algun escorxador, un forn de xocolata, l’Ajuntament i fins i tot una presó i cases que conserven elements originals com Ca l’Ampera al núm. 47

Al núm. 10 trobem una capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua i al núm. 76 una placa ens recorda que aquesta fou la casa natal de Mn. Albert Vives i Mir, distingit amb la Creu de Sant Jordi pel seu magisteri musical.

Al número 13 trobem una majòlica de rajoles ceràmiques amb un llaurador a la part alta i la inscripció de Ciceró: L’AGRICULTURA ÉS LA PROFESSIÓ / PRÒPIA DEL SAVI, LA MÉS ADIENT / AL SENZILL, I LA OCUPACIÓ MÉS / DIGNA PER A TOT HOME LLIURE. A la mateixa façana més amunt hi ha un rellotge de sol també de rajoles ceràmiques amb la llegenda: sols compto les hores serenes. El gnòmon està centrat en la il·lustració d’un veler. Les hores, en números romans van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Ressegueix el rellotge una sanefa amb motius de roleu vegetal.

La casa núm. 91 te inscrita a la seva façana la data de 1643 per sobre d'un relleu molt gastat d'una figura humana, possiblement un sant, testimoni de les construccions del segle XVII.

Un altre exemple el tenim a la casa núm. 51, Cal Bolet, una construcció de 1672 en què a més de la data i el nom de la casa hi trobem una indicació “paret feta de tàpia” amb tres requadres sense pintar on es pot observar aquest element constructiu.

La Font d'Oliana o Font de la Vila (segles XVIII-XIX) va ser la primera i durant molts anys l’única font del poble. Per l’obertura fet al mur de la font, hi podem veure el tram inicial de la mina que va a buscar l’aigua una cinquantena de metres endins. A la dreta de la font, hi podem veure un arc cegat, part de l’arcada que donava pas a un cóm lateral que complia una funció molt important uns anys enrere, ja que servia d’abeurador dels animals que arrossegaven les tartanes i viatgers que passaven per Oliana.

La curiositat d'aquesta font rau en els quatre caps de persona i animal, dels quals, per la boca d'aquests en brolla l'aigua, i aquest cau en un abeurador que antigament era per als cavalls. Els caps de les puntes són obres modernes dels anys 90 (segle XX) i 2000.

L’elevada plaça del Lledoner, suportada per una part de la muralla medieval,  és un excel·lent mirador de l’horta que va fins al costat del riu Segre, les serres que envolten Oliana i els pobles veïns de Peramola, Tragó i Nuncarga.

Presideix la plaça un exemplar de lledoner (Celtis australis L.), també conegut com a lledó, un arbre originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. L'ús com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment en parcs, jardins, places i carrers. Pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terrenys.

Encarada cap a la balconada-mirador de la plaça queda la façana de l’antiga Casa de la Vila, amb l’escut d’Oliana al dintell, format per una O i una olivera flanquejant l’aspa de Sant Andreu, patró de la vila.

Completen aquest espai la Font del Lledoner, una font de fosa i una creu metàl·lica sobre fust de pedra.