Palau Episcopal de Solsona

El Palau Episcopal de Solsona fou construït pel mestre d’obres solsoní Francesc Pons entre els anys 1776 i 1779, quan era bisbe Rafael Lassala. La seva façana principal és considerada un dels màxims exponents de l’art neoclàssic català, catalogat per alguns autors també com d’un barroc amb trets neoclàssics.

Consta de baixos, on hi havia els antics cellers i estables dels animals i tres plantes. A la façana principal, la planta baixa presenta dues portes d’entrada emmarcades per columnes. Les altres dues plantes presenten cinc balcons cadascuna rematats per frontons neorenaixentistes, que alternen les formes triangular i arrodonida, separats per una pilastra decorativa que abarca les dues plantes. L’edifici es rematat per un frontó i balustrada.

La planta inferior és una gran sala de volta lleugerament apuntada. La segona planta era l’antic menjador dels canonges, amb la volta també apuntada, convertida en la capella dels Sant Màrtirs amb una Mare de Déu gòtica. La planta superior conserva la sala del tron del bisbe amb un sostre neoclàssic.