Plaça de Sant Bernat del monestir de Santes Creus

A través del portal de l'Assumpta, s'accedeix al recinte de mitja clausura, anomenat actualment plaça de Sant Bernat Calbó. Els costums del Cister preveien aquest espai de transició entre la clausura i el món exterior per complir les obligacions d'acollida i per atendre les activitats econòmiques en les quals estava implicat el monestir, sense interferir en la vida cenobítica.

Els edificis, que clouen l'espai, van ser reformats entre els segles XVI i XVII per acollir-hi els monjos jubilats i el nou palau de l'abat. S'hi ubicaven l'hostatgeria i els edificis d'administració, a més de les cases dels monjos que estaven dispensats de la clausura perquè el seu càrrec requeria un contacte regular amb l'exterior, com els responsables dels molins o l'apotecari.

La opinió de sant Bernat Calbó va influir perquè molts nobles s'unissin a Jaume I en la conquesta de Mallorca. Mesos abans, es van reunir al monestir per ordenar el testament, on declaraven la seva voluntat de ser-hi enterrats i llegaven quantiosos béns que van fer augmentar significativament el patrimoni del monestir. En l'àmbit religiós, va marcar la pauta en la reforma de la disciplina religiosa.

Al mig del recinte, s'aixeca la font dedicada a sant Bernat Calbó (1180-1243), abat de Santes Creus i bisbe de Vic. El conjunt escultòric data de mitjan segle XVIII, poc després de la canonització de Bernat Calbó per l'Església (1710). Sant Bernat va ser un dels abats més influents de Santes Creus, tant en l'esfera política com en la religiosa.

Al segle XVI, l'abat Jeroni Contijoc (1560-93) traslladà la seva residència del claustre posterior a la plaça de Sant Bernat. El nou palau abacial aprofità una part de l'estructura de l'antic hospital de pobres de Sant Pere i Sant Pau, construït al segle XIII gràcies al llegat de Ramon Alemany de Cervelló per a la construcció i el manteniment d'un hospital que acollís els pelegrins i donés almoina als pobres.

L'element més destacat n'és un petit claustre renaixentista, anterior a la construcció del palau. Les dependències es distribueixen entre els dos pisos comunicats per una escala del segle XVIII, i s'obren al jardí a través d'una doble galeria.

Després de la desamortització dels béns del monestir, el 1857, una part del palau s'habilità com a ajuntament i escola d'Aiguamúrcia.