Molts estudiosos afirmen que el nom de La Cirera prové del llatí vulgar cerasia, i al seu torn del clàssic ceresium, i es refereix al català cirera o cirerer; de tota manera són força escasses les poblacions que prenen el nom d’un arbre en singular sense cap altre complement. És per aquest motiu que l’explicació aportada per Pere Balañà i Abadia és molt versemblant: “El fet que la primera citació documentada del topònim Cirera (la de Llorac), datada a la primera meitat del segle XII, presenti la grafia Cireza, convertida després en Cirera, Çacirera o Sacirera, em duu a proposar, sense cap mena de dubte, l'ètim aràbic hiràza, «la guàrdia». Respecte als nombrosos Cirera (i derivats) de les terres catalanes, un estudi monogràfic de cada cas em donarà segurament la raó, atès que són generalment en llocs enlairats on escau de col·locar-hi una «guàrdia» o «protecció», que alhora desenvolupa també funcions de guaita i de transmissió de senyals. En canvi, l'altitud elevada dels múltiples Cirera (i derivats) s’adiu ben poc amb les necessitats biològiques del «cirerer», arbre fruiter”.
