Poble de Llafranc a Palafrugell ***

Josep Pla a “El meu país” recorda com “L’estiueig a Llafranc era llavors molt agradable; ara ho és per unes altres raons. El bany insuperable, la sorra neta i meravellosa, la placidesa sòlida, la cuina excel·lent. Un autèntic descans. La vida transcorria llavors entre les emocions petites de la pesca i la sociabilitat sota les ombreres. A la nit constituïa un gran atractiu veure l’arribada de les xàvegues, amb els focs rogencs de llenya primer, i després amb els dolls de llum dels fanals encegadors. Si treien peix, elaborar i menjar un suquet de sardina o de verat a les dues de la matinada era un plaer inoblidable.”

Església de Santa Rosa

Disposa de tres naus amb capçalera poligonal no orientada a llevant i un campanar de planta quadrada. El presbiteri és decorat amb pintures al fresc al·lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l’infant Jesús a la Santa abans d’esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d’una corona d’espines per una altra de roses.

La primera capella de Llafranc fou inaugurada l’any 1897. Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d’una senyora estiuejant que contribuí a l’obra. De la capella vuitcentista en resta l’estructura, molt ampliada, però, per les successives intervencions (1948 i 1958). Les pintures del presbiteri les realitzà Guillem Soler (pintor barceloní) l’any 1945.

Text extret del Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH)