Port Nàutic a la Pobla de Massaluca ***

La Pobla de Massaluca està rodejada per dues grans valls amb les aigües que davallen al riu Matarranya, al límit de Catalunya i l’Aragó. Per l’altra banda el riu Ebre també dins del seu límit municipal.

Avui la població tradicionalment agrícola també s’ha obert al turisme i el port nàutic n’és un exemple. Es troba ubicat en una zona navegable vora del riu Matarranya, prop del seu aiguabarreig amb I'Ebre. Hi trobem un càmping amb serveis de restauració. S’hi poden practicar moltes esports nàutics com el caiac, la pesca esportiva o l’esquí aquàtic.

Anton Moner al Diari de Tarragona del 6 de març de 2020 constatava com “Des de fa uns anys, amb el turisme en auge, l’embassament del Matarranya, ha reviscolat el poble. De les seves aigües, sortint del seu fons, s’hi veu la imatge del campanar de la vella església de Faió del segle XVI, que reneix com per l’art de la màgia en haver emergit enmig del pantà. Una penya coneguda pels naturals del país com la de Bugarreig que significa el xoc de les aigües del Matarranya i l’Ebro, d’on, del mig del rocam del tallat muntanyenc i apareix una estructura metàl·lica per on els trens creuaven el curs fluvial abans de construir el pantà, abans de canviar-ne el traçat. Paradís de pescadors amb les barques que es disposen al càmping instal·lat al lloc. S’hi poden pescar varietats de silurs de més de dos metres de llargada, carpes de 15 quilos, blancks bass depredadors per necessitat però estimats per concursar-hi els pescadors. La Pobla de Massaluca ens ofereix un paisatge excepcional que podem gaudir amb la pràctica del rem, de les rutes amb bicicleta o amb el senderisme. Qualsevol excusa és vàlida per observar tanta bellesa natural.”

Curiositats

Des de l’entorn del port podem veure la boca d’un túnel i restes del viaducte de Matarranya, que estava situat entre la localitat saragossana de Fayón i la tarragonina de la Pobla de Massaluca de la línia de ferrocarril entre Madrid i Barcelona. Fou inaugurat el 1894 i destruït diverses vegades, l'última amb la construcció de l'embassament que va inundar Fayón. L'embocadura del túnel consisteix en una estructura protectora singular de protecció de la via, prèvia a la boca del túnel pròpiament dita, de 47 metres de longitud. Va ser construïda després dels despreniments del 20 de juliol de 1931.
*foto**foto*
També durant la Guerra Civil, el batalló de destruccions número 1 del bàndol republicà, al comandament del Camaradí asturià, va volar controladament la pila central en l'última setmana del mes de març de 1938, molt probablement el dia 27, coincidint amb la del proper pont de Mequinensa, només quatre mesos abans de la batalla de l'Ebre. Immediatament, en conseqüència, pel seu valor estratègic, va ser reconstruït aquest IV viaducte del Matarranya amb l'addició de dos castellets, en un temps rècord, entre els dies 9 d'abril al 8 de maig de 1938 per dues companyies d'enginyers sapadors de la 105a Divisió al comandament del general Yagüe, recolzades per un batalló de presoners republicans, enginyers civils i veïns de Faió. El túnel, per la seva banda, es va fer servir durant setmanes de la contesa per a l'abric de trens-magatzem de queviures, sobretot llaunes de conserves.
*foto**foto*
Als fastos de la reinauguració del dia 16 de maig de 1938 van assistir importants autoritats civils, militars i eclesiàstiques de la regió, el governador civil de Saragossa, el bisbe de Lleida i els generals Francisco Franco i Juan Yagüe.
*foto*
Consta de dues voltes de formigó superposades. La inferior, de mig canó, mentre que la superior té un perfil apuntat. Aquesta construcció està revestida per una estructura metàl·lica, de perfil apuntat, al front del qual es pot llegir "MZA 1932".