Porta Daurada i Plaça de la Bosseria del monestir de Poblet

La Porta Daurada del monestir de Poblet separa el primer recinte -iniciat a la porta de Prades o de l’abat Lerín- on hi havia les habitacions de les persones laiques que treballaven pel monestir (agricultors, obrers...) del segon recinte. Per la banda exterior o davantera es tracta d’una porta d’arc de mig punt amb un matacà defensiu. Als seu mur hi veiem les armes de la Corona d’Aragó, Sicília i Castella, just sota de les mènsules del matacà, i més petits els escuts abacials de Miquel Delgado i de Joan Payo Coello i el de Poblet.

L'obra fou iniciada per l´Abat Miquel Delgado, l'any 1458-1478 i acabada durant l'abadiat de Joan Payo Coello. La Porta és citada documentalment durant les visites reials el 1493 dels Reis Catòlics, acompanyats pels seus fills l’infant Joan i les infantes Joana (reina d’Espanya), Isabel (reina de Portugal) i Caterina (reina d’Anglaterra); i la primera visita de Felip II el 1564 (estada la Setmana Santa de 1564 de Felip II (1564), quan l'abat Pere Borges manà recobrir d'aram les fulles de fusta de la porta, que desaparegué durant l'abandó del s. XIX. Del seu aspecte daurat prendria el nom

Davant d’aquesta porta tenia lloc l'acte de benvinguda als reis quan visitaven Poblet. Els monarques, agenollats en uns reclinatoris, besaven el Lignum Crucis, de mà de l’abat.  Després, travessant la Porta Daurada vers el segon recinte, marxaven en processó sota pal·li, entonant el Te Deum,  acompanyats pel seu seguici i els monjos de la comunitat. Abans d’entrar al recinte de clausura per la Porta Reial s’aturaven a la capella de Santa Caterina a la plaça Major per resar.

A la dreta de la porta hi ha la capella de Sant Jordi manada construir per Alfons V d’Aragó el Magnànim en acció de gràcies per la victòria obtinguda en la conquesta de Nàpols el 1442, en temps de l’abat Conill. Encara que es coneix com la capella de Sant Jordi, en realitat tenia una triple advocació, la Verge del Roser, Sant Miquel arcàngel i Sant Jordi, suposat protectors del monarca en la conquesta de Nàpols. Les representacions d’aquest tres protectors celestials estaven col·locades al desaparegut retaule de la capella. Es tracta d’una capella amb absis poligonal i contraforts a les arestes, coberta amb volta de creueria estrellada mentre que l’absis te nervadures radials que es recolzen en mènsules antropomorfes. La porta, gòtica, és resseguida per un arc conopial i flanquejada per pilars remats per pinacles. Entre els pilars, a banda i banda de l’arc conopial, hi ha els escuts de la Corona catalano-aragonesa i el de l’abat Bartomeu Conill sostinguts per tinents.

Per la banda de dins la porta és d’arc rebaixat sobre mènsules esculpides, per sobre de la qual trobem l’escut de l’abat Fernando Lerín (gerro de lliris i les inicial PO de Poblet) i damunt seu una finestra geminada, instal·lada aquí el 1961, provinent de la Porta Reial. Entrats al segon recinte, al fons del qual ja hi ha la clausura del monestir, la gran plaça estaria dividida en dues; farem ara referència a la primera, la plaça de la Bosseria, que pren nom de l’edifici que trobem a la nostra esquerra, limitant amb l’esquena de la capella de Santa Caterina. Es tracta del modern edifici de l’ Hostatgeria externa, que va començar a funcionar el 2010,  ocupant l’espai de l’antiga bosseria o administració del segle XVIII i de l’hospital de pobres i pelegrins, construït el 1207 gracies al donatiu de Bernat de Granyena, del qual només en resta la portalada d’arc apuntat d’accés a l’actual hostatgeria.