Porta Reial i Plaça Major del monestir de Poblet ***

Som a la part més àmplia de la gran plaça del segon recinte, la Plaça Major del monestir de Poblet. A la nostra esquerra trobem la capella de Santa Caterina, construïda entre 1244 i 1250, formant part de l’hostatgeria o hospital de pelegrins i fent les funcions de parròquia per a la gent del voltant del monestir. La va manar construir Ramon Berenguer IV i era lloc d’oració dels visitants il·lustres abans d’entrar al tercer recinte o clausura. Durant molts anys va guardar la imatge de la Verge dels Xiprers.

És una capella molt austera del romànic tardà, d’una sola nau sense absis i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La porta, adovellada d’arc de mig punt, presenta una arquivolta que reposa sobre dues columnes amb capitells amb decoració vegetal. Presenta tres obertures o finestres doble esqueixada, una a la zona del presbiteri (mur oest) i dues al mur de tramuntana (nord), afrontades a la porta.

Majestuosa i imponent davant el visitant s’aixeca la Porta Reial o entrada principal de la clausura o tercer recinte de Poblet. Està oberta a la muralla de fortificació feta construir per Pere III (IV d’Aragó) arran d’haver ordenat que es dediqués a l’església un espai com a panteó reial. La fortificació s'inscriu en la línia de les construccions defensives manades edificar per aquest monarca arreu del país, arran de la guerra amb Pere el Cruel de Castella. Es començà a bastir el 1369 i les obres no acabaren fins finals de segle.

Al mig de la plaça trobem la creu de terme que feu construir l’abat Joan de Guimerà, una creu de pedra situada sobre uns graons, amb fust poligonal a la base del qual es pot veure l’escut de l’abat i la data de 1568. La llanterna és ornamentada amb motius florals i de caire religiós. Es corona amb una creu esculpida amb les imatges de Crist i de la Verge i ornamentada amb motius heràldics referits a Poblet. Desapareguda arran de l’exclaustració de 1835 fou recuperada a un antiquari de París. Després de diferents ubicacions, finalment després de la Guerra Civil espanyola va ser instal·lada on avui la veiem.

Al fons de la plaça, a la dreta s’aixeca el palau modern abacial, edifici començat per l’abat Francesc Oliver de Boteller el 1583. La galeria es construí en zona d’horts fora de la clausura, durant l’abadiat de Fèlix Genover (1732) i donava directament a l’església.

La Porta Reial, propera al frontis de l’església, és una porta dovellada en degradació, amb barbacana a la part superior, flanquejada per dues grans torres defensives vuitavades, coronades per una barbacana amb espitlleres. Tipològicament són comparables amb les de Serrans i Quart (València), i amb les de Morella. És una porta de doble tanca. És un dels millors exemplars de l'arquitectura militar gòtica dels Països Catalans del segle XIV. A la clau de l’arc de la porta hi ha l’escut de les armes de la corona catalano-aragonesa amb dos lleons rampants, sostingut per un àngel, flanquejat per dos de Pere III, amb la cimera reial.