Portal de l'Àngel i Muralla de Guissona ***

Si bé Guissona té una tradició secular de nucli de població fortificat -la Iesso romana era una ciutat emmurallada de la qual les excavacions arqueològiques han recuperat alguns dels seus elements-, les muralles i elements defensius que avui podem reconèixer a la ciutat tenen el seu origen en la reconquesta cristiana portada a terme pel bisbe d’Urgell (sant) Ermengol.

Segons l’historiador alguairenc  Josep Lladonosa vers el quinquenni 1020-1024 el bisbe  Ermengol havia ja organitzat la part superior de la Ribera de Sió, amb Guissona com a centre natural i punt de conjunció dels comtats de Barcelona i d'Urgell, enmig de terres despoblades i amb restes d'antigues construccions visigòtiques i romanes. I afegeix que és molt probable que en aquest extens territori persistís en bona part població mossàrab en contacte assidu amb els cristians del nord. Guissona s'anirà desenvolupant, sobretot a partir de l'any 1035, en ésser colonitzada la riba del Llobregós, sobre Oliola, i fins al seu desguàs a Ponts.

A la vila medieval s'endevinen diversos moments. Un nucli fortificat on hi havia el castell que es data el segle XI i era situat al punt més alt de Guissona i havia format part de la ciutat romana. Fora del nucli clos, a l'entorn de la canònica de Santa Maria de Guissona, hi hauria el fossar, on s’han trobat enterraments moderns i medievals (enterraments de Cal Mines). Cap al segle XIV es devia crear un nou perímetre del qual es conserva una de les tres torres portal, l'anomenat portal de l'Àngel, i tres torres sense portal.

L'aparell constructiu del portal de l'Àngel presenta carreus encoixinats propis de l'època baix medieval. La reconstrucció exterior bastida damunt de l’arc de mig punt (un arc escarser a l’intradós) correspon a una recreació del segle XX que incorporà merlets, espitlleres i un matacà. Si de cara a l’exterior el portal s’obre amb un arc de mig punt, a la part interior mirant a la ciutat ho fa amb un arc ogival.