Pous i rentadors de Freixenet

El treball quotidià de rentar la roba, passava per usar els rentadors públics o safareigs en els pobles que en disposaven, convertint-se en les úniques instal·lacions comunitàries adequades per fer la bugada. Així les paraules més usuals d’aquest àmbit com roba, sabó, bugada, estendre, rentar, drap, brut, net, cove, cossi, bassa... es convertien en les més habituals d’aquests espais. Fer bugada, per exemple, no només vol dir rentar la roba o xafardejar, també vol dir ‘confessar’, i això ja és incloure també el concepte de rentar, de netejar, de treure la “brutícia”...

.
La cultura de l’aprofitament de l’aigua que sembla que tornem a valorar, es constata molt bé en aquestes construccions modèliques pel que fa a l’aprofitament i la reutilització de l’aigua. L’aprofitament de l’aigua de la font natural per fer la bugada, possibilitava després aprofitar-la per regar els horts propers. El safareig va ser un veritable avenç en la feixuga feina de rentar la roba. En les zones on no hi havia fonts properes o safareigs públics com aquest de Freixenet, les dones havien d’anar a rentar al riu. Les basses eren per als animals i la població tenia cisternes a cases.

Els safareigs són les obres públiques de més popularitat en les poblacions, on s’aplegaven les dones de cada casa i on apart de fer la bugada, sortien les notícies de la població, era la premsa oral.