Premsa de vi romana de Llafranc a Palafrugell

“Les intervencions arqueològiques d’urgència realitzades d’ençà de l’any 1980 a l’interior del nucli urbà han posat al descobert una sèrie de restes arqueològiques que demostren que durant l’època augustal i, sobretot, durant el segle II dC l’establiment va tenir una notable activitat relacionada amb la producció i comercialització del vi. Esmentarem, per exemple, les restes pertanyents a dues premses al carrer del Coral, uns dipòsits per a la recollida del most i, finalment, restes d’un celler situades a l’encreuament dels carrers Monturiol i Llevant: malgrat el caràcter aïllat d’aquestes troballes –que, recordem-ho, es troben en un context urbà–, hipotèticament es relacionen amb un gran edifici de construcció senzilla dedicat a la producció vinícola, bastit a inicis del segle i dC i que devia continuar en ús fins a mitjan segle II dC. Aquests indicis s’han de relacionar amb una important terrisseria romana situada també a l’interior del mateix nucli i que va fabricar sobretot àmfores per a l’exportació d’aquest vi, i en aquest cas també, materials de construcció i ceràmica de cuina i de taula. Les descobertes fan referència a forns, zones d’abocador, magatzems i àrees de treball d’un important complex artesanal que ocupava una superfície considerable al sector del poble conegut com l’Eixample. El nombre de forns localitzats fins avui és considerable: tres de planta rectangular i d’una sola cambra al carrer Isaac Peral, i uns altres tres de planta circular localitzats a la cantonada dels carrers de la Xàvega i de Monturiol, així com notícies de tres forns més, totalment desapareguts, a la zona compresa entre els carrers Llevant, Pere Pascuet i Monturiol. També de gran interès és la localització de zones d’abocadors, que ens permeten conèixer amb detall la seva producció i que ens ajuden a determinar la cronologia d’aquestes instal·lacions entre la fi del segle I aC i la darreria del segle III dC. Per acabar, pel que fa a les instal·lacions de treball, esmentarem aquí només la coneguda troballa d’una estesa de 78 teules crues en un solar del carrer Isaac Peral, deixades a assecar i a l’espera de fer-les coure, i que, per raons que desconeixem, quedaren en aquest estat fins a la seva descoberta”.

Text extret de  “La producció vinícola en època romana a les comarques gironines. Inversió, propietat, treball de la terra i artesanat” de Pere Castanyer, Josep Maria Nolla i Joaquim Tremoleda a “El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium”.

Curiositats

Al segle II aC, amb l'arribada dels romans a Empúries, el poblat de Sant Sebastià va viure un lent i progressiu abandonament en favor del nucli de Llafranc, ocupat de manera permanent fins al segle IV dC. La localitat de Llafranc es va convertir en època romana en un destacat centre de producció de vi i de terrissa. Des del seu port sortien àmfores per emmagatzemar vi, materials de construcció, ceràmica de cuina i vaixella, a més del vi cultivat en el seu rerepaís, on s'han localitzat més d'una desena de vil·les romanes.

Del passat romà, el poble en conserva els vestigis del que va ser una premsa de vi i un celler molt a prop de l'església de Santa Rosa, situada en un petit promontori, on les excavacions arqueològiques han descobert els habitatges més antics del jaciment.