Recinte emmurallat del castell de Castellfollit ***

Del recinte del castell de Castellfollit de Riubregós es conserva gran part del perímetre emmurallat, adaptat plenament al terreny. A la part més alta del castell hi ha el basament d’una torre circular, a partir de la qual s’obre un gran pati interior o albacar sense construccions, fins arribar a la part inferior on hi havia la zona residencial de la qual es conserven un conjunt d’estances soterrades. Continuem per un altre espai quadrangular migpartit amb coberta de pedra i finalment baixem per l’escala situada a frec de la muralla fins accedir a una gran sala rectangular coberta amb volta apuntada separada per quatre arcades ogivals que la divideixen en cinc espais. En una d’aquestes construccions fins fa poc temps s'ubicava la capella del castell, inicialment sota l’advocació de Sant Esteve -fins i tot el castell es coneixia amb aquest nom-, i més tard de Sant Vicenç, a partir del moment que la fortificació passà a dependre dels Cardona, família que el considerava patró familiar; actualment aquesta estança s'identifica amb una cisterna.

Les noves aportacions arqueològiques han posat al descobert el basament de l'església ubicada entre una de les portalades d'accés i aquests espais residencials. Es constata clarament l'absis semicircular de finals del romànic i dues petites absidioles. En dels laterals de l'absis també es conserven clarament les primeres filades d'un primitiu i interessant campanar de torre romànic amb testimonis de les bandes lombardes que els decoraven.

La part més antiga d’aquest castell correspon a les muralles, que tanquen 106 m de llarg, construïdes amb la tècnica de l’encofrat i tàpia, formant part d’una fortalesa musulmana anterior. La repoblació posterior, cal recordar que les primeres notícies documentals de Castellfollit són de l’any 972, es va organitzar a partir de la torre mestra datable al segle XI situada en un dels extrems i posteriorment, vers els segle XIII i XIV s’aixecaren les edificacions interiors.