Pintura al tremp sobre fusta (390 x 280 cm) que s’atribueix a Jaume Cirera (Solsona ? – segle XV), pintor del segle XV i a Bernat Despuig (Barcelona ? – 1451) que trobem treballant plegats entre 1425 i 1445.
Malauradament va desaparèixer en el decurs de la guerra civil espanyola i que fou recuperat l’any 1996 gràcies a una donació efectuada a la parròquia. Fou restaurat i el 13 de juny de 1998 fou instal•lat de nou al seu lloc original.
Al carrer central de baix a dalt i a la taula principal, trobem els titulars, sant Miquel Arcàngel (a l’esquerra, representat encara sense ales, simplement com un guerrer, aguantant un llarg pal amb una bandereta on hi ha la creu i xafant una mena de petit drac que simbolitza al dimoni; és una representació molt semblant al sant Miquel Arcàngel que apareix al retaule de sant Miquel i sant Pere, obra dels mateixos autors, procedent de l’altar major de sant Miquel de la Seu d’Urgell i que es conserva al MNAC) i sant Joan Baptista (a la dreta, sense la petxina pròpia de batejar, amb barba i amb un corder diví a Agnus Dei als braços). Al segon pis es representa el Calvari .
Al carrer de l’esquerra , de baix a dalt, trobem al primer pis a sant Miquel pesant ànimes (adaptació de la psicostàsia egípcia i serveix per determinar el destí final de les ànimes -ka- tot pesant els mèrits i males accions dels difunt per a fixar el seu destí diví); al segon pis, el Miracle de mont Gàrgano (un pastor de nom Gàrgano era propietari d’un gran remat d’ovelles i bous; un dia se’n va escapar un i en anar a buscar-lo va fer cap al cim d’una muntanya, davant d’una cova i va llençar una fletxa a l’animal; miraculosament aquesta va retornar a l’arc. El bisbe va ordenar tres dies de rogatives per commemorar aquest fet; sant Miquel finalment els va explicar que ell custodiava aquest lloc i el bisbe i els veïns de Siponto van pujar en processó fins dalt la muntanya on l’arcàngel va construir un temple); al tercer pis, la Caiguda dels Àngels Rebels (batalla del cel que l’arcàngel en la qual l’arcàngel va lluitar contra els àngels rebels després de l’acte de sedició pel qual el Mal va entrar a l’Univers; la caiguda dels àngels representa la divisió del món en dos camps i la creació de l’Infern, representat a la base de la pintura; presideix l’escena la Maiestas Domini)
Al carrer de la dreta al primer pis es representa el Banquet d’Herodes Antipes i Degollació de sant Joan Baptista (Joan fou empresonat per haver denunciat la unió incestuosa d’Herodes Antipes amb la princesa idumea Heròdies, que era esposa del seu germà Herodes Filip I -aquesta dona s’havia divorciat per casar-se contra la llei jueva amb el citat Herodes Antipes-. Salomé, la neboda d’Herodes Antipes i per tant filla d’Heròdies i d’Herodes Filip I, va aconseguir que Herodes Antipes ordenés matar al Baptista); al segon nivell, es representa el Baptisme de Crist al riu Jordà ; al tercer pis, el Naixement de sant Joan Baptista .
A la predel·la (d’esquerra a dreta), trobem representats a sant Pe re (amb les claus), santa Eulàlia (jove donzella amb la palma del martiri i la creu en aspa), la Mare de Déu dels Dolors , el Crist de la Pietat (Ecce Homo), possiblement sant Joan Evangelista (tot i que està mancat de tot tipus d’atribut), santa Caterina d’Alexandria (amb la palma del martiri i la roda amb punxes) i sant Pau (amb espasa i llibre)
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
