Retaule del Roser de Santa Maria de Mataró ***

L'any 1690 s'inicià la construcció del retaule barroc exuberant del Roser, obra de l'escultor mataroní Antoni Riera, ajudat en una primera fase per Lluís Bonifaç i després pel seu propi fill, Marià Riera, que conté els quinze misteris complerts del Rosari amb el desdoblament del quart misteri de glòria: la Mort i l'Assumpció de Maria al Cel, més si tenim en compte que dels molts retaules del Roser ben pocs tingueren representades totes les escenes dels misteris del rosari. El desdoblament del quart misteri de glòria possibilita una major glorificació de Maria en col·locar la seva Assumpció (pujada al cel de l’ànima) en el carrer central del retaule, sota mateix de la Coronació i permet també representar l'escena de la Dormició o Trànsit de Maria (mort del cos), seguint els Evangelis Apòcrifs.

A l’església parroquial de Santa Maria de Mataró  es guarda una bella imatge de la Verge jacent que procedeix de l'antic temple gòtic, que en aquesta festa es col·locava al mig del temple en l’anomenat Llit de la Verge. El tema de les pintures de Viladomat a la Sala Capitular de la Capella dels Dolors, es l'Assumpció de la Marc de Déu, acompanyada d'àngels cantors i músics i voltada dels Apòstols congregats miraculosament amb motiu de la seva Dormició. Els altres misteris del rosari commemoren fets que es poden descriure en una sola escena. No fou fins l’any 1950 que el Papa Pius XII declarà l’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel.
​
A l'àtic del retaule del Roser hi ha dos relleus de mig cos de les figures de Sant Domènec de Guzman, fundador de l'Orde de Predicadors, dels propagadors del rosari i les seves confraries;  i Sant Ramon de Penyafort, sant que gaudia d’un gran devoció, quan en tots els gravats, imatges i retaules del Roser es posa sempre Sant Domènec i Santa Caterina.
​
Corona el retaule la representació de les tres virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat), amb la Caritat al centre, com la més gran de les virtuts segons el pensament paulí. Al centre del frontó trencat, sobre el misteri de l'Anunciació, és representat Sant Pere i a l'altre costat del retaule, sobre la Visitació, Sant Pau. Al mateix nivell i de forma més destacada, en els dos carrers al costat del central, podem veure dues testes femenines que porten un pentinat i uns joiells a la manera que en aquell segle eren representades les matrones romanes. Això ens fa pensar que podrien ser les imatges de les Santes Juliana i Semproniana.