Sant Andreu de la Móra, església parroquial ja citada en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839), es troba en un petit promontori de la Vall d' Ora, a la banda occidental del municipi de Navès. Al capbreu de parròquies de la vall de Lord de 872-878 entre el comte Guifré i el bisbe Galderic de la Seu d'Urgell consta com la parròquia de “ipsa Mora”. Anys més tard torna aparèixer a les relacions de parròquies de la vall del Lord continguda a l'acta apòcrifa de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1046, la Móra figura entre els béns que Arnau Mir de Tost tenia en feu del bisbe d’Urgell. La documentació de finals del segle XIII, així com la posterior, revela que en aquell moment ja havia perdut la condició de parròquia.
L'església consta d' una sola nau de planta rectangular, a la qual, en època moderna, li fou afegida a la banda nord una capella sota l'advocació de la Verge del Roser i una sagristia en el seu extrem oriental, que podria haver substituït un antic absis semicircular. El mur sud és llis, i en el seu tram occidental es troba una porta cegada formada per un arc de mig punt amb dovelles de notables dimensions. A la banda meridional s’obren tres finestres formades per un arc de mig punt monolític. És probable que fossin obertes en època moderna, potser aprofitant materials antics.
En el transcurs de les successives remodelacions i ampliacions que es van dur a terme a l'edifici, es va obrir la porta de la façana occidental, l'actual accés al temple, de llinda. Damunt hi ha una finestra rectangular i, coronant l’edifici, un ampli campanar d'espadanya de doble ull, afegit també durant les reformes.
A l'interior, la nau es cobreix amb una volta de canó, lleugerament apuntada. Si bé la datació de l'edifici romànic es veu dificultada per les reformes portades a terme sobre l’edifici original, l’aparell utilitzat, compost per carreus mitjans disposats en fileres regulars sembla suggerir una cronologia ja dins del segle XII.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències