Aquesta capella d’una única nau culminada amb absis semicircular està dedicada a sant Bernat de Menthon i és una obra de l'arquitecte Josep Maria Ros i Vila. Fou construïda a l’entorn dels anys cinquanta del segle XX seguint criteris neoromànics.
La façana té una porta d'arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt per a les campanes. Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes. Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes.
Sant Bernat fou proclamat patró dels muntanyencs i alpinistes pel Papa Pius XI, que era un destacat alpinista i excursionista. Va construir el refugi o hostatgeria de Montjou, al coll avui conegut com el Gran Sant Bernat als Alps atès pels canonges del monestir de Bourg-Saint-Pierre. En cas de perill o necessitat es dedicaven a la recerca dels viatgers que s’havien perdut o es trobaven en alguna dificultat i ho feien amb uns grans gossos, peluts que es coneixen avui en dia com gossos de Sant Bernat, un exemplar del qual apareix sempre representat al costat del sant.
A la façana principal de la capella hi ha la porta d’accés, precedida d’un pòrtic i un ull de bou central il·lumina l’interior. El vèrtex està culminat per un petit campanar de paret amb dues obertures amb les corresponents campanes.
A l’interior trobem les imatges de sant Delmir i la Mare de Déu del Pilar que fan referència al matrimoni que ordenà construir la capella.
