Sant Cristòfol del Pla de Manlleu d'Aiguamúrcia

L’església de Sant Cristòfol de Selma fou edificada de nou, damunt de l’antiga, a finals del segle XVI. L’església que va ser beneïda l’any 1598, l’any 1921 presidia encara la parròquia de Sant Cristòfol de Selma, però a partir del primer quart del segle XX es va anar produint un procés de despoblament que  va condemnar-la a la ruïna.

L’any 1948, Josep Iglésias  en referir-se a Selma deia: “Vint anys d’abandó han bastat per produir la desfeta”, tot recordant que a Selma hi havia ferrer, sastre, modista, veterinari, metge, mestres, rector i vicari, tot contant com la gent de les masies del Pla de Manlleu, de Montagut, de Valldossera i de Marmellar acudien a Selma.

El mateix Josep Iglésias escrivia: “A poc a poc a Selma s’anaren tancant les portes de les cases. Fa vint anys, es construí l’esglesiola al Pla i hom tragué altars i una de les campanes de l’antic temple encimbellat per guarnir la capella que sorgia allà baix”.

Segons això podem deduir que la nova església de Sant Cristòfol del Pla de Manlleu  es va construir cap a l'any 1928. Els elements litúrgics que s'havien traslladat des de Selma van ser cremats l'any 1936. L'edifici, acabat amb paredat irregular de pedra rogenca, presenta obertures de mig punt -algunes d'elles tapiades- i altres d'arc lobulat. Al capdamunt hi ha un senzill campanar d'espadanya.