Sant Esteve a Aguilar de Segarra

L’església de Sant Esteve és documentada des del segle XI en concret l'any 1078. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. A llarg de la història ha estat destruïda i/o saquejada força vegades. Dos d’aquest moments que l’edifici patí més greus desperfectes foren el saqueig de la Guerra del Francès i el saqueig i destrucció durant la Guerra Civil. Si bé originalment es tractava d’una església particular (Cal Ferrer) la família acabà cedint-la al bisbat.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb una sola nau sense absis amb coberta a doble vessant i ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya, fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu.

A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular,  definit per brancals fets amb morter lliscat.

Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros.