Sant Feliuet de Vilamilans a Sant Quirze del Vallès ***

L’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans , actualment de propietat particular, havia estat una parròquia que depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès fins l’any 1428 quan fou agregada a Sant Quirze en qualitat de sufragània . El nom de Vilamilans sembla derivar d’un Villa Aemilianus.

Diferents exemples de propietaris de villae convertits al cristianisme bastiren a les seves possessions en època paleocristiana temples de culte per atendre les necessitats religioses. Aquest costum perdurà a l’església visigòtica, quan l’erecció dels temples era feta comunament per particulars i no pel bisbe, que únicament els consagrava, els proporcionava el crisma i ordenava els preveres o diaques que el regien, i en tenia la jurisdicció.

L’esglesiola de Sant Feliuet de Vilamilans és un edifici pre-romànic d’una sola nau, capçada per un absis rectangular, amb dues capelles que formen el creuer. A la nau hi ha tres finestres petites, una a cada façana. Presenta campanar d’espadanya de dos ulls oberts amb campanes.

L’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans agrupava la gent de les cases de camp disperses de la contrada per al culte religiós. No va ser fins el segle X-XI que la població de Sant Quirze e va concentrar en un nucli al voltant de la parroquia de Sant Quirze i Santa Julita.

L’edifici ha sofert diferents modificacions i reformes. L’any 1929 es portaren a terme unes obres de consolidació i restauració dels altars. El mobiliari del temple fou destruït durant la guerra civil. El 1949 el seu propietari, Feliu Barnola que havia adquirit poc abans la masia de Can Ferran, es va fer càrrec de les obres de restauració del temple.

L’any 1984 en el subsòl d’aquesta petita església fou trobada una ara de marbre blanc en forma de sigma, datada al segle V, amb la següent inscripció:

+ FELICI MISERO PENARUM PONDERA PELLE
+ XPE (CHRISTE) DS (DOMINUS) PER CUNCTA PIUS QUI
SCLA (SAECULA) REGNAS HIC SCS (SANCTUS) SEMPER
SEDITO HIC ABITATOR ADESTO
+ FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE

(Trad. Al malaurat Fèlix treu-li el pes de les seves penes. Senyor Crist, que regnes ple de misericòrdia per tots els segles aquí assegut, aquí establert a la teva casa. Al malaurat Fèlix lleva-li tota tristesa).

La inscripció dóna a entendre que l’església fou promoguda per un personatge convertit al cristianisme, el malaurat Fèlix (Felici misero), relacionat amb Villa (Ae)milianus. D’aquest nom personal i del de la propietat en derivaria el nom d’aquesta ermita, Sant Feliuet de Vilamilans.