Sant Jaume de Montpalau

L'església parroquial de Sant Jaume de Montpalau va aparèixer per primera vegada nombrada dins de les primitives llistes de parròquies dins del bisbat de Vic dels segles XI i XII i depenent del bisbat de Solsona a partir de 1957.

L'edifici actual, que conserva alguns testimonis del temple romànic original a l’interior, es va reconstruir sobre la base del primitiu a partir del segle XVII o més tard. A l’interior s’hi conserva un sarcòfag  amb una figura jacent esculpida que porta l’emblema d’una olla, fet que podria fer referència a la família Calders, senyors d’altres pobles dels contorns. Aquest sarcòfag estilísticament constitueix un exemple de transició al gòtic.

Sant Jaume de Montpalau és un edifici situat fora del clos primitiu del poble, de planta rectangular amb coberta exterior a doble vessant. El campanar d'estructura octogonal es situa a l'angle que forma la façana de ponent i la façana de migjorn i presenta quatre ulls d'arc de mig punt. Té una capella bastida a la façana de migjorn, coberta a quatre vessants i ressaltant una llanterna rematada amb una cúpula.

La porta d'accés s'obra al mur de migjorn mitjançant un arc de mig punt adovellat amb presència de guardapols. La dovella central presenta un escut amb una creu. A l’interior trobem una pica baptismal de grans proporcions. Consta d'un peu i d'una copa decorada amb lòbuls esculpits, una motllura llisa que sobresurt i una sanefa d'arquets. El seu interior és llis.