La capella rural de Sant Jordi de Lloberes, una tinença de l'església veïna de Sant Amanç de Pedrós, apareix citada el 1053, quan fou donada pel bisbe Oliba juntament amb una torre, a la seu de Vic. El 1063 la donació és confirmada pels senyors de Gaià. En aquest moment ja estava dedicada a Sant Jordi, patró de Catalunya, fet que la converteix en la més antiga de les cinc esglésies del bisbat amb aquesta advocació.
En un document del 1052 es diu que l'església era al costat d'una torre de defensa anomenada Turrionada i d'unes cases. El 1362 Jaume de Vilagaià va fer unes deixes a aquesta església, anomenada “Sancti Georgii de Turrionarde”. La capella estava situada en terres del mas proper anomenat Soler de Lloberes. Pel que fa al mas avui anomenat Sant Jordi, devia ser una evolució de l'antiga torre.
A principis del segle XIII l'església fou modificada. Sant Jordi de Lloberes esdevenia així un temple romànic tardà d'una sola nau amb absis semicircular. L'absis, amb una petita finestra originària, era força menys alt que la nau, degut a trobar-se en un desnivell del terreny. Tot el conjunt és construït amb carreus ben escairats i disposats en filades, d'una mida força grossa en proporció a les petites dimensions de l’edifici.
Tenia una única entrada en el mur de migdia, d’arc de mig punt adovellat. El mur de ponent fou modificat a la part superior per col·locar-hi el 1806 un petit campanar d'espadanya. En els murs de ponent i de migdia hi ha en cadascun una petita finestra espitllerada.
L'interior del temple és cobert amb volta de canó apuntada. A la paret nord, a tocar del presbiteri, s'hi va obrir una petita capella feta amb un arc de mig punt adovellat. Sobre el mur de l'absis hi podem veure una imatge de sant Jordi en majòlica; i una imatge similar, de la Mare de Déu de Montserrat, es troba a la capella lateral. En un moment donat, als peus de la nau s'hi habilità un cor.
Durant la Guerra Civil de 1936 va ser profanada i restar durant uns anys sense culte. En aquest temps es va utilitzar per a estabular-hi ramats de cabres que feien la transhumància i es quedaven a passar la nit en el mas o de pobres transeünts i sense sostre que també hi feien nit. El 1964 el propietari del mas Soler de Lloberes la va restaurar. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi.
