Sant Julià de Montseny és una església documentada des del període medieval, concretament des de l’any 1004 i que fou remodelada i ampliada de forma important a la segona meitat del segle XVIII i finals del XIX. De l’edifici romànic es conserven algunes bandes i arcuacions llombardes al campanar de torre quadrangular dels segle XI. L’edifici s’estructura a partir de quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal.
A la façana principal hi ha la porta d’accés, amb una senzilla decoració, damunt la qual trobem una fornícula amb la imatge de l'Assumpció de Maria de l'any 1954. Conserva la inscripció de la data de la construcció de la façana i de la primera ampliació de l’església: el 28 de març de 1767. La resta de decoració és un senzill ull de bou.
A l’interior es conserven restes dels retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, i una pica baptismal també del segle XVI.
Curiositats
El campanar inclinat de l'església de Sant Julià del Montseny
El campanar del segle XII és de torre quadrada, de carreu i paredat. És l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composta per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt; les dovelles i la clau són de petites dimensions. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar.
Probablement els recurreguts d'aigua subterranis, varen inclinar la torre del campanar -inclinació de 3,35º-. Amb tot, la nau de l'església, que està al seu costat li fa de contrafort i atesa l'alçada del mateix, està garantida la seva seguretat.
*foto*
El campanar és d'una alçada de 13,6 m i té un desplom de 0,77 m.
