Sant Miquel d'Aguilar a Aguilar de Segarra

El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel d’Aguilar és de 1496, on hi consta que tenia cementiri. L'església es troba situada just al pla sota el castell i l'església de Sant Andreu. El segle XVIII quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu, els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel.

Es tracta d’una església de planta rectangular i dimensions reduïdes orientada a llevant, feta amb pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes. La porta original era a migdia, i estava adintellada. El segle XVIII  s’hi portaren  a terme reformes. Possiblement fou en aquest moment quan la porta original fou tapiada, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també amb dintell i amb la inscripció "ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL" a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes.

Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen.

L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla. La coberta fou refeta l’any 1992 com ho testimonia la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera.