Sant Pere de Bigues

Sant Pere de Bigues apareix citada a mitjan segle XI com una de les parròquies infeudades a Mir Geribert d’Olèrdola. A mitjan segle XII es bastí un nou temple que substituí l’anterior, consagrat el 1156 pel bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, i del qual només es conserva un extrem de la nau i un sector del mur de migdia.

El temple actual respon a les reformes i ampliacions portades a terme en diferents moments. Així el segle XVI s’amplià l’església amb capelles laterals i al segle XVIII es bastí una mena de creuer, naus laterals, presbiteri, cúpula i el campanar. La porta actual data de 1878.

Al seu interior hi ha un retaule renaixentista del segle XVII i diferents peces d’orfebreria barroca. El timpà conserva restes pictòriques d’una representació romànica de l’arbre de la vida.