Santa Cecília de Senet de Barravés

L’església de Santa Cecília de Senet és d'una nau amb volta de canó i absis semicircular. Té dues capelles laterals, també amb volta, formant un petit creuer. La sagristia és afegida. El campanar de planta quadrada, sota el qual s'hi troba l'accés a migdia per una porta romànica amb pilars formers, que suporten l'arquivolta de mig punt. Aquesta porta, protegida per un porxo, és l'element més rellevant de l'església. Presenta tres arquivoltes de mig punt de degradació i capitells de decoració geomètrica, molt malmesos per l'erosió. Les cobertes són de llastres de pedra i pissarra del país.

L'absis és cobert amb una volta de quart d'esfera. L'edifici, malgrat que fou molt afectat per reformes sobretot a l'edat moderna i contemporània, presenta un bon estat de conservació. És de destacar l'aparell constructiu; irregular, però clarament medieval, ben disposat en filades horitzontals, presenta diferents tipus de carreus, alguns d'ells enormes, quasi ciclopis. L'absis presenta l'única finestra que es conserva en tot l'edifici de la construcció romànica, d'una sola esqueixada que s'obre sota un arc de mig punt traçat en un sol bloc de pedra.

Per tal de protegir l'absis del seu esfondrament es va construir, a poca distància d'ell, un mur de formigó que enlletgeix la visió global de l'edifici, malgrat la seva evident utilitat. El campanar era exempt, però l'obertura de capelles laterals acabà incorporant-lo a l'església. És quadrat i robust, gairebé sense obertures. Té tres pisos, coronat per una teulada en piràmide, com molts campanars pirinencs. Dessota hi ha la maquinària del rellotge i dues campanes del segle XIX.

Segons l’historiador Josep Lladonosa, "no és gens inversemblant que l'església actual sigui l'antiga església monacal de Sant Andreu de Barravés, l'absis, els arcs (lleugerament de ferradura) i l'aparell arquitectònic corresponen a construccions del preromànic. El portal és ja romànic". El conjunt de l'església, malgrat les moltes modificacions posteriors, permet situar-la en el segle XI.