La primitiva església romànica de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora des d’un principi tingué funcions parroquials. Les primeres noticies corresponen al capbreu de parròquies constituïdes a la vall de Lord entre 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic, entre els qual figurava la Valldora.
Apareix citada al segle IX a la relació de parròquies continguda en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell on, entre les parròquies de la vall de Lord, es trobava la de Valldora. L’any 960, el restaurador de la vida comunitària a Sant Pere de Graudescales, el prevere Francemir, donà, entre altres béns, l’església de Santa Eulàlia, al cenobi. I apareix també a la relació de parròquies visitades pel vicari arxiepiscopal de Tarragona a la diòcesis d‘Urgell els anys 1312-1313.
L’església original fou substituïda al segle XVIII per una nova església, tot aprofitant parets de l’edifici antic. El floriment humà i econòmic del segle XVIII a tota aquesta comarca fa entendre la desaparició del temple antic, substituït per un de més capacitat i més al gust de l’època, digne d’acollir també els feligresos de la suprimida parròquia de la Móra. A la part de migdia, entre el cos del temple actual i el de la rectoria, hi ha restes de murs que per les seves característiques podrien ser de l’edifici romànic.
Es tracta d’un temple d’una nau amb capelles laterals amb coberta a doble vessant.la porta d’accés és d’arc de mig punt. Presenta un campanar de torre de base quadrada, de dos pisos separats per una cornisa, i coberta piramidal a quatre vertents. Al pis superior, amb obertures allargades d’arc de rodó a cada una de les cares, s’allotjarien les campanes.
Una placa d’agraïment ens recorda que la germana Antonia Fages, enterrada en el fossar, juntament amb l’Anna Maria Janer Anglarill, ambdues de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, durant la primera guerra carlina (1838-1840) van gestionar l’Hospital de Solsona, traslladat a la masia el Pujol.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
