Santa Maria de Bellver de Font-rubí ***

Bonica església parroquial, caracteritzada per l’impol·lut blanc de la seva façana, perfectament integrat amb les cases que engloben la plaça central d’aquest nucli de Font-Rubí. Tot i que el temple actual data del segle XVIII, ja tenim les primeres referències del temple cap a l’any 1152, quan el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver, que sis-cents anys després seria enderrocada per erigir l’actual edifici.

Inicialment, l’església del Pulcro videre , és a dir de “bell veure” o “bella vista”, no estava destinada a fins parroquials, però amb el pas del temps es va anar consolidant fins a substituir la obsoleta parròquia de Sant Vicenç de Morrocurt, capella del segle XI situada prop del nucli habitat de Santa Maria de Bellver.

Així doncs, aquest temple que destaca per la barreja entre l’estil neoclàssic i el barroc, es caracteritza per la singular portalada i pel cloquer que s’erigeix imponent a un dels laterals de la façana. Aquesta imposa pels dos elements més rellevants; d’una banda la porta d’entrada eminentment neoclàssica, sostinguda per un arc escarser flanquejat amb una pilastra esculpida a cada costat, i presidit per una petita reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, i d’altra banda les formes ondulants del capcer, que cedeix la major importància de la façana a l’òcul central. També cal esmentar, a més, el campanar de planta quadrada a la part inferior, que es converteix en planta octogonal a la superior, i que es veu coronat per un pinacle cònic al capdamunt. Just prèviament al pinacle, quatre finestrals d’arc de mig punt alberguen les campanes que repiquen les hores d’aquest nucli font-rubinenc.