Santa Maria de la Bleda a Santa Margarida i els Monjos

Prop del mas Castell de la Bleda, esmentat ja el 994 en un testament del bisbe Vives de Barcelona, i envoltada de vinyes i hi trobem aquesta petita església de Santa Maria de la Bleda, documentada per primer cop el 1032. A pesar del seu origen romànic, s’ha vist profundament reformada i ampliada amb una segona nau, que va girar-se un cop enderrocat l’absis. Llavors, el 1683, tal i com exemplifica la finestra de la nau, s’obrí la porta a la façana de llevant i s’allargà la nau cap a ponent per a encabir-hi el nou santuari.

Avui dia, però, l’arrebossat exterior impedeix determinar la possibilitat d’identificar altres reformes que s’haguessin dut a terme en l’antiguitat, o els propis mètodes constructius, ja que únicament ens mostra els carreus que conformen els vèrtexs de la nau principal. També hem de fer especial menció del campanar de cadireta o espadanya amb dos obertures inferiors buides i una de superior, que és la que conté la campaneta, així com del petit porxo que precedeix la portalada d’entrada.

Finalment, s’ha d’esmentar que a l’interior del temple hi roman una antiga pica baptismal troncocònica, probablement procedent dels orígens d’aquesta esglesiola cristiana a principis de l’edat Mitjana.