Plenament adossat a l’església romànica de Santa Maria de Claret hi ha el santuari de Santa Anna de Claret , un edifici posterior a l’anterior, malgrat la seva existència cal remuntar-la al segle XI. L’església original de la qual no queda cap rastre, s’aixecà sota l’advocació de Sant Salvador per passar vers el segle XVI a denominar-se de Santa Anna, després de tenir funcions d’hospital al segle XIV, per la seva proximitat al camí. Al segle XVIII, entre 1761 i 1769, s’aixecà un nou edifici, l’actual, al costat de l’església romànica de Santa Maria.
Presidint el retaule principal podem veure una imatge romànica de Santa Anna , de ben segur procedent del temple romànic anterior dedicat a Sant Salvador. És una talla policromada certament molt singular, de datació propera al segle XIII. Les seves característiques són plenament romàniques: frontalitat, faccions inexpressives, mirada fixa, ... La seva peculiaritat resideix però, en malgrat tractar-se d’una representació a priori i inicialment molt comuna en aquest període -Mare de Déu i l’Infant-, no és aquest el cas. Molt probablement és tracta de Santa Anna -segons la tradició cristiana, mare de la Verge Maria- i Santa Maria -filla assentada sobre el genoll esquerre-, en funció de la presència dels seus atributs. Ambdues imatges sostenen el llibre de la saviesa. Generalment en aquest tipus de representacions quan es tracta de Maria i Jesús, l’Infant ostenta una actitud de benedicció.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
