Visita al Centre de Restauració i interpretació Paleontològic (CRIP) ***

Els Hostalets de Pierola és un lloc privilegiat per poder explicar com era el paisatge i la fauna del Miocè, ara fa uns 12 milions d’anys, gràcies a la gran quantitat de restes fòssils que s’hi ha recuperat, sobretot de primats, però també tenim l’ancestre més antic de l’actual os panda.

Vine i participa de les nostres propostes paleontològiques: visites, tallers, gaudeix dels P@leo_capdesetmana, descobreix els secrets paleontològics amagats sota terra, resol p@leo_enigmes, deixa’t endur per la història d’en Pau, endinsa’t en una selva tropical… i emporta’t l’experiència del Miocè a casa! (+ info)

L’excepcionalitat del registre fòssil recuperat al terme municipal dels Hostalets de Pierola és ja conegut arreu del món gràcies a troballes com la del Pierolapithecus Catalaunicus.

És conformada per una variada sèrie d’espècies animals corresponents sobretot al Miocè mig i també al Miocè superior (13 a 9 milions d’anys), on destaca la presència dels següents tipus de mamífers: insectívors, lagomorfs, rosegadors, carnívors, perissodàctils i artiodàctils.

A part de les restes recuperades de diversos primats antropomorfs, als Hostalets s’han descrit més d’una vintena de gèneres i espècies noves (holotips) per la ciència que han donat una rellevant informació per comprendre una mica millor l’evolució d’aquest grup al quan ens trobem inclosos els humans: l’Anoiapithecus brevirostris i Pliobates cataloniae.

A banda de les troballes de primats, que han donat una rellevant informació per comprendre una mica millor l’evolució d’aquest grup, sorprenen troballes com el Kretzoiarctos beatrix, el representant més antic del món del llinatge dels pandes gegants que avui estan restringits a la Xina. Totes les troballes són excepcionals, moltes, úniques al món. El fet d’haver recuperat més de 60.000 restes fòssils permet una reconstrucció força clara de com era la vida fa uns 12 milions d’anys en aquestes contrades.

La col·lecció de fòssils dels Hostalets de Pierola és una de les més riques del món, tant per la seva quantia com per la qualitat de conservació i singularitat de les peces recuperades.

En Pau, nom amb el qual es conegut el Pierolapithecus Catalaunicus, va mostrar per primera vegada al món quin deuria ser l’aspecte de l’avantpassat comú dels actuals grans antropomorfs i dels humans. És un nou gènere i espècie de primat antropomorf fòssil de fa 11,9 milions d’anys. És un dripitecí (grup de primats ja extint) que va viure fa 11,9 Ma. És el primer que s’ha trobat al món i que omple un buit en el registre fòssil i ajuda a entendre com ha evolucionat el patró locomotor, en els diferents llinatges dels homínids. Disposa d'una gran habilitat per adoptar postures bípedes a l’enfilar-se, mostrant un nou patró locomotor desconegut fins ara en el els homínids de fa 11,9 Ma.

En Lluc, Anoiapithecus brevirostris és un nou gènere i espècies de primat que va viure fa 11,9 milions d’anys. Recuperat al 2004 i donat a conèixer al 2009. Ofereix nous elements envers l’evolució dels primats al continent europeu, ha estat batejat com a Lluc, “el que il·lumina”, ja que combina  trets de primats primitius amb una cara molt plana com els humans. Aquest driopitecí no presenta gaire prognatisme (musell molt curt), donant nom a l’espècie brevirostris. Només s’han recuperat restes cranials així que encara no sabem com era el seu esquelet o la seva locomoció. Amb el seu estudi s’ha pogut determinar que es tracta d’una espècie de transició amb aspectes primitius com l’esmalt gruixut de les dents o la mandíbula robusta, juntament amb d’altres més moderns com el musell curt o la base de l’obertura nasal ample.

La Laia, Pliobates Cataloniae és un nou gènere i espècie d’hominoïdeu (batejat com a Laia, que significa “eloqüent”, en referència a la informació que dóna sobre els orígens dels hominoïdeus actuals). Presenta característiques primitives  similars als pliopitecoïdeus i d’altres més properes hominoïdeus, concretament als hilobàtids. Les restes fòssils varen ser recuperades al 2011, arran del control paleontològic de l’ampliació de l’abocador de Can Mata. Té 11,6 milions d’anys i com a tret més rellevant el fet de trobar-se tot just abans de la divisió dins del grup dels hominoides entre els grans antropomorfs (orangutans, goril·les i ximpanzés) i els hilobàtids (gibons i simangs). Aquesta nova espècie podria ser el darrer nexe comú entre gibons i humans Suggereix que l’ancestre comú dels hominoides actuals seria més similar als gibons que no pas als grans antropomorfs Amb un esquelet parcial recuperat s’ha pogut determinar que era una femella d’uns 4 o 5 kg amb una dieta basada principalment en fruits tous i que grimpava pels arbres penjant-se de les branques.