Espai d'Interpretació de la Plana d'Urgell Clot del Dimoni - Mascançà a Ivars d'Urgell

L’espai proposa un passeig per la història a través d’un cronograma que en destaca les principals fites o referències. Estem sobre un territori per on hi han passat pobles de diferents cultures i religions. Des dels primers pobladors de la plana a la prehistòria que es situaven en assentaments temporals, sovint a prop de llacunes com l’estany, passant pels ilergetes amb importants assentaments com el Molí l’Espígol a Tornabous o els Vilars d’Arbeca. La imatge d’un pedestal funerari romà que es va trobar al Castell del Remei datat a l’Alt imperi romà (segles I i II) és una mostra que la romanització va comportar una profunda transformació del territori i també social. Amb la desintegració de l’imperi romà la plana va passar a ser ocupada pels gots, un exponent d’aquesta època n’és el jaciment del Tossal del Moro a prop de Castellserà. A partir del 713 va començar l’ocupació musulmana, que en bona mesura es considera que va ser força pacífica. Posteriorment, durant els segles X i XI el Mascançà va ser terra de frontera on s’alternaven temps de pau i temps de conflictes entre els sarraïns i els comtes d’Urgell i de Barcelona. El Pilar d’Almenara, talaia de la plana, s’erigeix com a castell l’any 1076 per voluntat d’Ermengol III per avançar amb la reconquesta cristiana per la plana del Maskincan. Entre els segles XI i XVI passem del Mascançà cristià a la plana Urgellenca i el territori passa a ser dominat per la influència del monestir de Poblet, en detriment dels monjos benedictins de Gualter. La Baronia de Bellpuig passa a ser també jurisdicció feudal i compren els llocs com Bellpuig, Linyola, la Cendrosa, Utxafava i Vallverd, entre altres. A partir del segle XVIII la pressió demogràfica a Catalunya creix i les terres urgellenques ofereixen possibilitats. Era un territori d’hivernació dels ramats transhumants i tenia grans extensions de terreny per conrear, tot i no disposar de gaires infraestructures de reg. Així, les collites eren irregulars amb alguns anys excepcionals. Això convertia la plana amb el potencial graner de Catalunya. A partir de la desamortització eclesiàstica, el domini territorial de l’Urgell va passar a la burgesia. N’és una mostra Ignasi Girona Targa. Així s’arriba a l’any 1853 on s’inicien les esperades obres del Canal d’Urgell, infraestructura que catalitza la gran transformació del territori.
Un plànol sobre una gran tarima il·lustra la plana d’Urgell, els seus límits, algunes localitzacions estratègiques acompanyats d’uns audiovisuals amb imatges aèries espectaculars. La tarima també presenta el que són dos materials característiques de la plana: “la sal”, com la que s’explotava a l’antic estany d’Ivars o “la terra” (amb argila, arena i grava) que ha permès l’agricultura i alhora és el material tradicional de les nostres cases i construccions fetes amb tàpia.