Carrer Major de la Seu d'Urgell ***

El carrer Major, és un carrer de notable valor, que es considera que té més valor arquitectònic que el carrer dels Canonges, encara que casa per casa potser no tingui un valor extraordinari, llevat d'algunes excepcions, però el conjunt forma una obra compacta i harmònica.

Al carrer Major són molt conegudes les mesures públiques de gra de la Seu d’Urgell, anomenades Mesures de la Bladeria, dues mesures de gra amb dos únics paral·lels, un a Montblanc i l’altre al Principat d’Andorra. Una és del 1579, data que erròniament es va rectificar per 1379. En un gran bloc de pedra es van situar tres embuts metàl·lics que acabaven amb unes portelles, des d’on es procedia a omplir els sacs de cereals després d’haver estat mesurats oportunament. En el cas del banc més antic el primer embut acull 18,50 litres, el segon 9,20 litres i el tercer 20,30 litre.

L’any 1840, possiblement per ser insuficients les mesures antigues, es va construir un nou banc de mesurar a poca distància del primer. En les mesures de l'any 1840 la primera cavitat té un volum de 18,30 litres, la segona de 9,20 litres i la tercera de 27,60 litres.

Les mesures de la Seu responen bastant fidelment a les emprades a la resta dels Països Catalans. Així direm que la mesura per a grans és igual a ¼ de la quartera de Girona o, cosa que és el mateix: 1 quarta = 6 mesurons = 18,08 litres. Pel que fa a Lleida, s'hi utilitzava la mida de 3 quartans, equivalents a 18,34 litres.

Cal Serrano és una construcció en pedra, de cinc altures caracteritzada per la seva distribució irregular, molt típica de l'època medieval, tot i que ha estat reformada al llarg del temps. Es diferencien alguns elements gòtics com els arcs apuntats de la façana del carrer Santa Maria, o els diferents models de finestres, bífores o amb arcs trilobulats.

L'Espai Ermengol és una oficina de turisme i centre d’interpretació que té l'objectiu de difondre el patrimoni cultural de la zona. L'espai disposa de dues exposicions permanents i una de temporal, on es tracten temes locals, la figura del Bisbe Ermengol i el món del formatge. L'Espai Ermengol consta de quatre plantes.

Ca Don Llorenç és un edifici d'habitatges particulars, de tres plantes, la seva façana realitzada en pedra i amb profusió d'ornamentació, destacant especialment el pis principal amb una balconada volada, amb un cos central tapat amb vidrieres i flanquejat per dues portes culminades per frontons curvilinis amb gran regust clàssic.

Cal Mossèn Andreu és un edifici que originalment tenia un marcat estil eclèctic, construït a finals del segle XIX. D’aquesta primera construcció encara es conserven les baranes dels diferents balcons. A més, també s’ha conservat una inscripció on posa “Any 1879”.  A principis del 1930 es va reformar la casa dotant l’edifici d’una estètica noucentista. D’aquesta reforma en podem destacar la decoració esgrafiada que hi ha a la façana. Cal destacar l’escut que hi ha a la façana que dona a la plaça del Patalín  a la part central de les golfes.

A Cal Pinellet  trobem un conjunt de 21 bigues tallades en les que s'hi representen, als extremes, bustos humans acompanyats de volutes. La part de decoració és de gairebé un metre, a la resta no hi ha ornamentació. No se sap quan es va construir l'edifici però sembla que es poden datar entre els S. XVII I XVIII.

Cal Tarragona és una construcció que a la planta baixa segueix el model d'arcada de tot el carrer Major. La simetria de l'edifici és evident. Destaquem el balcó corregut del primer pis, amb una barana metàl·lica molt treballada amb motius ornamentals curvilinis. Aquest mateix motiu decoratiu apareix en les llindes de les finestres, a tall d'esgrafiats. Les finestres del primer pis són aquelles amb més elements arquitectònics: emmarcament de les finestres ressortit i trencaaigües de diferents formes: triangulars i mixtilinis.

Can Fiter, Cal Marquès o Cal Mossèn Marfany és un edifici entre mitgeres que destaca per la seva composició simètrica, formada per les obertures i sobre tot per les pintures murals d’estètica classicista amb motius com medallons, garlandes, sanefes i pilastres. La façana posterior mostra formes constructives més sòbries.

El carrer Major, que presenta una part amb porxos, marca el límit entre la ciutat romana, l'altmedieval, i els nous barris creats al segle XIII. Actualment és el carrer comercial per excel·lència i cada dimarts i dissabte hi té lloc el mercat de la Seu d'Urgell. En les cases d'aquesta vila vella hi ha tot un conjunt de caràtules i cares que ornamenten els caps de biga, de fusta o de pedra, com també petites capelletes o petits altars oberts en petites fornícules a les façanes d'algunes cases.