Nucli històric de la Seu d'Urgell ***

El nucli medieval de la Seu d’Urgell estava situat davant una terrassa fluvial a l’encontre els rius Segre i Valira. La planta de la ciutat era gairebé triangular i s’aixecà a redós de la Seu, la parròquia de Santa Maria del Raval, que davallà del turó proper de Castellciutat a l’entorn del segle IX i després de la destrucció d’una primitiva seu visigòtica per l’atac d’Abd al-Malik, fill d'Almansur. Aquest primer triangle sense unes muralles definides, abastava la part exterior del carrer dels canonges, i camí de sota Palau, configurant el carrer dels canonges i de l’escorxador com les vies principals.

Ja al segle XII podem parlar d’una muralla pròpiament dita; de l’estructura anterior únicament es va conservar la façana de llevant on des de la catedral i fins al sud l’estructura defensiva era les mateixes façanes de les cases. El triangle inicial es va ampliar i el nucli emmurallat corresponia al nucli antic de la població. Hi havia quatre portals: el de Cerdanya, a llevant, prop de l’Ajuntament, el vell d’Andorra, al nord del barri de Capdevila, el de la Princesa, a ponent i el de Tredós o de Soldevila, al sud. Avui trobem testimonis de la muralla medieval a la zona de llevant del nucli antic i en espais concrets com el carrer dels jueus, on hi hagué el call jueu amb la seva sinagoga o el mateix portal vell d’Andorra.